Fins el km 22 a Vilaller hem baixat vora el riu refugiats per densa vegetació i hem passat per petits pobles com Forcat, Vinyal o Ginast.
Just abans d'iniciar l'ascensió al Coll de les Serreres, primer coll de la Pedals de Foc d'uns 400 metres de desnivell que ens introdueix a la Vall de Boí, anem a comprar la crema que ens ha de permetre una correcte lubricació dels motors! Imprescindible!!!
Quan arribem a dalt fem una aturadeta per menjar una taronja!
En Júnior davant del Garona que ja baixa ben carregat!
El Camí de l'Aigua és un corriol molt frondós, humit i molt tècnic amb tendència de pujada, enganxat al riu i amb algunes pujades mega dures.
Just al sortir del corriol trobem la carretera que puja fins a Iran. Aquí trobem el segon Control i el lloc on parem a dinar, Casa Joanot, i per molt bon preu ens serveixen un apat pràcticament impossible d'acabar. Intentem adreçar el disc d'en Rubis però és impossible. Tal i com us podeu imaginar alguns ens esforcem més que altres per acabar el menjar que hi ha a taula! gluc! ;P
Continuem la pujada semi-asfaltada que ens porta per Irgo fins arribar a l'Ermita del Coll de Sant Salvador on ens aturem per disfrutar de les vistes del Pirineu Lleidatà ...
... i per satisfer algunes necessitats bàssiques ... mmmm!
Tornem a iniciar una bona baixada per pista amb grava vigilats per mitja dotzena d'àligues que ens vigilen des de l'aire. Per aquests camins passem per Igüerri, Gotarta, Raons i Malpàs fins trobar la carretera que puja a Castellars durant 3 km de rampes molt dures. Al arribar-hi trobem el tercer Control al restaurant L'Abadia, que estava ple amb els dos grups que havien sortit amb nosaltres. Carreguem els bidons d'aigua i gel i els deixem enrere!!! jur! jur! jur! Que aprofiti nois! ;DSeguim per fortes rampes amb molta pedra solta que endureix encara més el trajecte. És en aquest moment en què una forta "pájara" ataca al més jove dels quatre aventurers. El "Llorenç" i el camí no ens ajuden, ja que amb més de 20 km per davant en Junior patirà "arrastrant" la bici a les pujades i en Rubis intentant controlar la White Shark a les baixades.
Al llarg d'aquesta distància anem fent varies aturades i anem passant per pobles com Erta, Sas i un munt de colls.
A l'arribar al Coll de Sant Pere parem una estona per celebrar-ho, i aleshores veiem com s'apropen els primers del grup de 22. Abans de què arribin tots iniciem la baixada per no trobar "caravana"! I per ser els primers en arribar!!! je jee je!
En aquesta llarga baixada passem per Sentís, Mola d'Amunt i finalment arribem a Les Esglèsies, a Casa Batlle a les 19:00h.
Però per desgràcia la primera jornada no acaba aquí!!! ;(SENTÍS km 72,6 - ESPOT km 140,8
Es lleva el dia amb algunes sorpreses:
- una fina pluja ens acaricia la pell i empapa les nostres burres.
- per prescripció mèdica en Junior no ens pot acompanyar i es veu obligat a viatjar amb l'equipatge fins a Espot.
L'etapa reina de la Pedals comença fent la baixada asfaltada fins a Les Esglèsies on tenim el quart Control, però ja no ens hi aturem perquè ja ho vam segellar el dia anterior. Anem sobrats o què?!!!
La pujada cap al Coll d'Oli és nova, fins i tot pel Sherpa, ja que l'organització ja ens havia avisat que havien canviat aquest recorregut i que molts participants s'havien perdut en aquest tram. Encara tenim més dubtes quan aturem uns "motards" i ens diuen que anem malament. Per sort s'equivocaven!!!
Dalt del Coll d'Oli fem una aturadeta per lluitar contra la desforestació mentre en Rubis, que ja havia plantat un pi, intenta tornar a montar el disc de fre abans d'iniciar el descens.
Surt malament perquè 200 metres més avall tornem a parar per averia. Aquest video recull el moment exacte.
Fem el tècnic tram de baixada, i després de passar per l'Ermita del Coll i passar per un petit rierol agafem un tram de la carretera de Guiró fins arribar a la Torre de Capdella, just a l'entrada de la Vall Fosca.
Aquí tenim el cinquè Control, agafem uns entrepans per emportar i esperem que arribi l'home de les maletes amb en Junior i el disc de fre pel Rubis. Fem el canvi fent un refresc, carreguem els trastos i continuem per carretera fins a Espui, on ja agafem la pista que en uns 12 km superarem uns 900 metres de desnivell.
Pel camí fem varies aturades per descansar i dinar. Allà ens trobem les restes d'algú que no va poder arribar al cim! ;) El Rubis s'havia quedat amb gana i a la foto està a punt de fotre una queixalada!
Finalment fem el Coll del Triador a 2138 metres i ho celebrem com cal. Mireu que petit que es veu Espui des d'aquí!
En Plumi no es pot treure aquest somriure de la cara!
I al Rubis li va costar de fer aquest video. Aquest vent ho fa tot més difícil! El què? del Triador???
Però aquí no s'acabat lo bo xavals! Encara ens ho hem de treballar per fer el sostre de la Pedals de Foc!
Durant la pujada trobem varis punts on ens queden llengües de neu al peu del camí.
JA HI SOM!!!
El coll de la Portella, 2268 metres d'alçada guanyats a base de suor!
K GRANDE!!!
VAMOS EQUIPO!!!
A partir d'aquí només ens queda anar "carenant" fins arribar a dalt de l'estació d'esquí d'Espot per disfrutar de les vistes i de les fortes baixades per algunes pistes fins arribar a la casa de pagès de Casa Colom, on la mestressa ens reb amb molta amabilitat. És com si estiguessis a casa de la Tieta!
ESPOT km 140,8 - MONTGARRI km 193,7
Mireu que guapa la casa dins de la pedra! O la pedra dins de la casa!
Amb en Junior ja recuperat torna a sortir el pòker de bikers en ruta i continuem l'aventura.
Agafem el camí en direcció Estais, Jou, Son i anem alternant carretera i corriols paral·lels fins arribar a Son. Com m'agrada el nom d'aquest poble mmmmm . . .
Les vistes continuen sent increibles. Almenys pels que no anem mirant a terra!
Arribem a Son i reomplim els bidons amb l'aigua fresca de la bonica font del poble ...
... i ens acostem a Casa Masover per segellar el sisè Control.
Passem per darrera l'església i comencem el Camí del Calvari.
Entrem així a l'extensió més gran d'avets de tota la nació i part de l'extranger.
Per fi arribem al bosc del Gerdar, situat una mica per sobre de l'entranyable poble d'Isavarre. No vegis quina festa es monta per festa major!
Hi ha llocs on ni tan sols la llum del Sol és capaç d'accedir-hi! Aquest tram té la particularitat que s'ha de fer a peu per no fer malbé aquest bosc protegit de la Vall de Boí.
Aquest és el mític pont que hi ha gairebé a la sortida del bosc.
Al sortir del bosc en Sherpa TT tenia previst anar a dinar un bon tall de carn al Refugi del Gerdar que hi ha just al sortir del bosc, però uns guardaboscos ens adverteixen que el trobarem tancat i que no hi ha cap restaurant obert en els pobles que tenim de camí. Al Plumi se li desmonta un dels somnis més humits de la Pedals. Anem aturant a tot ésser viu que anem trobant però la resposta sempre és la mateixa.
Passem per Sorpe bordejant Isavarre i l'esglèsia de Sant Joan d'Isil, on parem per calmar-nos i per remullar-nos una mica amb l'aigua de la Noguera Pallaresa.
Després del bon dinar continua el bon ambient seguint riu amunt. Mireu quina cara de person fa el Rubis. I és que la seva màquina està en plena forma i fins el moment és la més lleugera de l'equip de la Pedals. Tant lleugera com tots els gasos que ha anat escampant pel camí! 
Fem una aturadeta davant l'esglèsia d'Alòs d'Isil per fer algunes fotos i reomplir bidons! Heu vist quin cargol més xulo que hi ha a la font?!
i la casa que sembla que estigui a punt de caure ...
Continua la pujada endinsant-nos al bosc i creuant varis rierols
en Junior passa fundint!
Sense adonar-nos tornem a entrar a la Val d'Aran. Sembla que estem a punt de tancar el cercle!
Fem una petita aturada per amagar-nos de la pluja i aprofitem per fer un mos amb alguna fruita.
Tornem a sortir del bosc i un preciós paissatge ens envolta. Això i la sortida de l'astre rei fa que estiguem eufòrics.
Proba d'això és aquest video!Amb aquest "subidón" arribem al desviament cap a Montgarri!
Vamos equipo!!!
Paissatges brutals al mític refugi de Montgarri. Val la pena fer un cop d'ull a les fotos que hi ha dins l'esglèsia. Al llibre de firmes podreu trobar el nostre missatge!
Per no perdre els costums el sopar és a "tutti pleni"
MONTGARRI km 193,7 - VIELHA km 218,5
Comencem amb un bon esmorzar self-service amb els Amics de Montgarri davant l'enorme llar de foc del menjador del davant de la cuina.
Després de tots els quilòmetres recorreguts aquesta etapa la mantenim com a un petit regal de la Pedals fent poca distància, gaudint dels camins i dels paissatges i per tenir una tornada tranquila i relaxada cap a casa.
Sortim a les 9 del matí d'un dia fresc però clar.
Anem pujant amb la calma deixant enrere molts quilòmetres de roderes . . .
i centenars de dolces vaquetes en són testimonis . . .
Anem intercalant poblets i camins frondosos on pràcticament no veiem el Sol mentre no parem de baixar en direcció Vielha.
. . . mica en mica ens apropem al final de l'aventura . . .
Tots aquest corriols són molt frondosos. De vegades sembla que per aquí no hi passan tots els bikers de la Pedals.
El florejat "sherpa" està orgullós de què els quatre valents bikers haguem completat aquesta inoblidable aventura.
. . . i aquí s'acaba la passejada . . .. . . només ens queda recollir els merescuts maillots de la Pedals i començar a pensar en la propera aventura . . . Algú s'anima?! ;)
Fins la propera!
Salut!!!
