Abans de tot demanar disculpes pel retard….però clar, en aquell moment no se sabia que era important tenir constància d’una crònica per poder puntuar al biker de l’any….dit això anem per feina.
El dia 3 de gener vam arrancar del Bingo direcció al dipòsit 4 bikers: el Raul, el Carlos, el Plumi i un servidor (Júnior). Érem 4! (4 segons els organitzadors, 2 segons la guàrdia urbana). Per tant, es pot dir que va ser pràcticament una sortida multitudinària, si tenim present el promitg de bikers per sortida...
Vam pujar a un bon ritme fins al mirador de la Vallensana, on uns amables bikers ens van fer la foto oficial de la sortida.
El dia 3 de gener vam arrancar del Bingo direcció al dipòsit 4 bikers: el Raul, el Carlos, el Plumi i un servidor (Júnior). Érem 4! (4 segons els organitzadors, 2 segons la guàrdia urbana). Per tant, es pot dir que va ser pràcticament una sortida multitudinària, si tenim present el promitg de bikers per sortida...
Vam pujar a un bon ritme fins al mirador de la Vallensana, on uns amables bikers ens van fer la foto oficial de la sortida.
Després d’agafar una mica d’aire, vam enfilar cap al nostre amic dipòsit, tan dur com sempre o més! (la sortida amb dipòsit hauria de comptar doble). La pujada va fer bastant mal dins l’equip biker...Aquí veiem en Plumi arribant...
Poc després, apareixen els Herrero Brother’s
El Klo donant l’últim cop de ronyó, som-hi!!
El somriure que no falti!
Un cop coronat el dipòsit, vam passar com sempre pel seminari per anar a buscar els nou pins, on novament ens vam fer una fotillo.
Després ens vam plantejar si trencar per Alella o anar fins Teià. En Plumi, com sempre, ens va embaucar per anar a Teià, perquè segons ell “s’hi va carenant”, terme al qual és massa adicte. La seva credibilitat com a guia va quedar en entredit després de tanta pujada, de manera que al final les preguntes del recorregut ja me les feien a mi...Tot i passar per Teià, la possibilitat de fer unes butis a Can Gurguí ni tan sols la vam mencionar...
Vam tornar, com no, pel passeig marítim amb la calma (aquest cop sense cap llac que ens impedís el pas).
Val a dir que al Klo i a mi se’ns haurien d’afegir un parell de kilòmetres, doncs al portar uns pedals automàtics una “mica durillos” (jo era el primer cop que en portava) per no parar i posar el peu a terra ens dedicàvem a donar voltes....
En fi, sortida maca i ben complerta!
El vent era evident, i si us fixeu amb els arbres de la foto es pot veure com el vent es deixava notar sobre els arbres....
Des d’aquí vam carenar en direcció al dipòsit amb la intenció de pujar-lo, per després tornar cap a casa per què el vent cada vegada bufava més i més fort!!
El proppassata dia 17 vam fer la ruta més clàssica de l’equip biker!!! La cursa de Teià de 15 km. Els intrèpids bikers que es van apuntar a la Sortida vam ser, Raül (Herrero més fiable) en Jr i en Plumi... Cal recordar que divendres al vespre gairebé teníem fitxats als Herrero’s brother, però una sèrie d’esdeveniments van provocar la baixa de dos d’ells!!!
Un llac d’aigua ens impedia el pas........ens vam buscar la vida a l’estil Spiderman escalant per la via del tren. Tot un espectacle!
