Per fi!!! Després de molts i molts intents ho hem aconseguit!!! Sortida multitudinària, fins 9 bikers ens hem reunit per sortir junts des de Teià (impressionant).
Aquí el Rubis amb en Plumi sobre de la roca del Dipòsit.
El ritme de pujada i travessa va ser alt, tenint en compte que vam trigar 1.20 per arribar a Teià, però no va ser suficient per arribar a les 9.00, ja que vam arribar a les 9.15 amb la corresponen reprimenda per part dels altres integrants de l’equip per la demora.
Va ser el moment per fer-nos la foto oficial de l’equip biker!!! Mireu quin goig!!!
La Pujada fins el transformador la vam fer a diferents ritmes, mentre uns tenien pressa per arribar al GR d’altres s’ho prenien amb més tranquil·litat...però el resultat va ser que tots vam arribar molt i molt bé.
En aquesta foto podem veure un dels fitxatges de l’equip en Pitt-bull, amb la seva super bici KTM, se’ns dubte la millor de tot l’equip (si no tenim en compte la Rockrieder...).
Aquí veiem la Wen molt feliç d’arribar al GR, per cert des de l’equip volem felicitar la Wen per la seva reaparició.
Des d’aquí vam pujar fins a Sant Mateu i d’allà vam fer un camí nou per l’equip aprofitant un tram de la cursa de Teià i desviant-nos cap a la trialera coneguda amb el sobrenom de Vietnam... però no sense que es produís la “croquetilla” d’en Klo (la lesió li va passar factura), la foto no va poder captar la instantània però aquí el podem veure lamentant-se de la caiguda.
Un cop vam arribar a quatre camins vam anar en direcció a Cal Bassura per arribar fins a Vallromanes, per encarar l’última pujada fins a Can Gurguí (objectiu necessari per poder arribar a aconseguir el clímax de la sortida...).
La pujada, va marcar la seva selecció natural i prova d’això es la cara amb la que anaven arribant tots els bikers..
Aquí el president amb cara de felicitat...
En aquesta instantània veiem els líders de la muntanya!!! On destaca la presència de la Tanqueta.... l’Herrero més fiable de tots...
Aquesta foto mereix menció especial... en LLuis Llach ja arriba al seu temple.
En aquesta foto lo millor se’ns dubte es cartell que ens indica que és un camí particular... però lo important es veure la colla que eram.
Per acabar la sortida i quan arribem a can Gurguí es produeix l’anècdota de la sortida... quan en Klo li comunica a Rockrieder que la casa que tenim davant era Can Gurguí, i en aquell precís moment en Víctor esclata d’alegria i fa un crit impressionant.
En aquesta foto feta pel Kp ens veiem tots esperant el premi després de la nostra sortideta...l’ocasió ho mereixia...
Per acabar només dir que aquest tipus de sortida les hem de repetir....
Salutacions.
En aquest moment veient el percal que teníem decidim separar-nos i la Wen va directament cap a Can Gurguí, els altres Bikers decideixen guanyar-se la tan apreciada Buti+patates+ous ferrats!!!
Després d’aquesta foto, ens trobàvem amb el TT i junts fèiem la pujada cap al temple Butifarraire...
Quin goig de taula
Mireu la goteta com cau...
El president amb les seves eines...
Molt bonic!!
Feia temps que no sortien més de tres bikers alhora.Feia temps que no feiem una sortida tant guapa.
Feia temps que no s'havien vist tants arbres caiguts.
Feia temps que no ens perdiem pels boscos.
Però sobretot feia molt temps que algun biker no trobava les forces necessàries per fer una sortideta!
Sembla ser que la nova reglamentació del rànking BTP (Biker Team Points) ha aconseguit motivar més als bikers que la promesa d'una buti a Can Gurguí!
Tot i que de bon matí feia una temperatura molt agradable, una densa boira ens va acompanyar fins coronar la Cornissa. Feia tanta boira que en aquesta foto en Tro gairebé ni s'el veu ;)
Després de coronar la Cornissa vam baixar per la trialera fins arribar a 4 Camins, pujadeta fins a la Roca d'en Toni i pista fins Cellecs per posar unes espelmetes.
Fins i tot vam fer un amic!
A partir d'aquí ens vam endinsar per caminets d'entre els boscos i vam passar per camins molt guapos!
Ens vam haver de posar serios per superar els primers obstacles que trobavam pel camí.
Arribat aquest punt ens van "envaucar" un parell de vegades: tot i que anavam guiats per la última tecnologia vam haver d'obrir camí per sota d'un arbre enorme per tornar enrera després de rodar 10 metres! jejeje! És part de l'aventura!
Aquest fet va marcar un punt d'inflexió tant bestia que fins i tot va canviar el temps i es va posar a ploure! Va ser l'estrena perfecte pel "chubasquero" d'en Tro!
Vamos chavales!
