dissabte, 27 de febrer del 2010

descobrint la cara oest de la Serralada

Un matí grisot, foscot, frescot, tapadot, humidot, i fins i tot una mica molladot no van aturar a aquest bikers per sortir a fer un tomb per la Serralada.
Va ser difícil llevar-se després d'allargar-se una mica la nit anterior pels bars de la Rambla, però amb una mica de retard ens vam ajuntar els set a dalt de la Vallensana. A aquella hora ja començavan a caure les primeres gotes que ens van acompanyar en tota la sortida.
Des de dalt del dipòsit vam baixar cap al seminari per carregar els bidons i fer via en direcció a nou pins. Abans d'arribar el sherpa Omar ens va fer trencar a mà esquerra i caure cap a la banda oest de la Serralada. Vam fer la volta pel darrera i vam tornar a la torre vigia de sobre de nou pins. Des d'allà vam anar en direcció a la torre de Vallromanes. Després de baixar per camins frondosos vam anar a parar a aquesta font. Allà el Falin tenia el bidò sec i no li va donar temps a llegir l'interessant cartell que tenim darrera la foto:
AIGUA NO POTABLE


ajajajajaa! no sabem que és el primer que va fer al arribar a casa, però ens ho podem imaginar! :) Estavam molt aprop de la torre, però la humitat i les cames ens demanavan començar el camí de tornada.
Unes dures rampes ens van obligar a apretar el cul, sobretot al Falín que arrossegava alguns problemes mecànics.


Tornem a la torre de vigia de nou pins i fem el camí de tornada pel seminari, i a mitxa tubular ens deixem caure en direcció a la font de l'Amigó, i abans d'arribar passem per Can Ruti.
"Por si aca"!
Aquí tenim un petit gràfic que s'ha inventat el Plumi! ;)
Salut!

1 comentari:

Carles ha dit...

clinsh! clinsh!
Punts actualitzats!