EN PLUMI, UN VALOR SEGURO, I ELS HERRERO BROTHERS SUSTENTEN L’EQUIP BIKER

Era divendres sobre les 0:00h quan l’esperit biker es va fer notar més que mai. Unes quantes copes de vi de més a la Taverna de Can Bayó, i algun que altre Patxaran posaven en entredit la sortida matinal del dissabte. Però finalment els bikers varem optar pel pedal correcte anant a dormir i preferint els desnivells de les muntanyes del Maresme als de la Laurita.

Així doncs, dissabte a les 8:30AM i amb una mica de ressaca, ens trobàvem a cal Plumi disposats a donar-ho tot amb un fred de cagar-se. Ja pujant al cotxe la primera sorpresa: en Junior causa baixa. Mentre coronava les muntanyes de BDN per trobar-nos a Teià, li va pillar una pajara i va haver d’abandonar. Res a dir Junior, una gran gesta pels mortals com jo!

La segona baixa: la del Sr.Capellades!

El patxaran en aquest cas va guanyar la batalla... Mentre els intrèpids bikers donaven continuïtat a l’equip, l’amic Tro dormia la papa. Molt bé, sí senyor! Em venen al cap moltes cròniques passades, però ho deixarem aquí: CO COC COC COC!

Varem decidir fer la ruta de 15km de la cursa de Teià de l’any passat, sobretot després de veure el ferraco que calçava l’amic Víctor, ja batejat com a Rock-Rider:

Abans de sortir però un moment que sembla que en KP arriba...


A no, que segueix dormint... CO COC COC!

La primera pujada va ser durilla pels Herrero (tot s’ha de dir també, no gaire regulars en aquests últims temps) i sobretot pel Rock-Rider. La veritat és que se li ha de reconèixer la gesta, no tothom s’atreveix a sortir amb aquest ferro. A sobre, en el pi caigut va haver d’aguantar el comentari ofensiu d’uns moteros: “CHAVAL HAY QUE CAMBIARLA YA EH!”. Però això no el va fer decaure... Veiem-li la cara de patiment que feia aquí:

De seguida varem arribar al trencant d’abans de la trialera de la Wen, a on ens vam fer la clàssica foto de l’equip biker:

Després de fer la baixada de la trialera, amb pinyaco croquetilla d’en Raul inclòs, varem arribar a la segona prova per en Rock-Rider: la pujada de l’asfalt. Però també la va superar amb molta dignitat.

La gana començava a apretar i va ser llavors quan van començar les EMBAUCADES:

ROCK-RIDER: Ei Sergi, ¿cuánto queda para Can Gorguí?
PLUMI: Nada tio... Después de esta subidita ya casi estamos...
ROCK-RIDER: Cabrones, nos estais embaucando!

Es va fer esperar i les embaucades semblaven no acabar, però finalment varem arribar al tan esperat premi: l’English Breakfast. Veieu quina torrada amb “mantega” que em menjo:

Aquest cop va ser un ple al quinze, ja que l’amic Plumi es va atrevir amb unes seques amb cansalada! High level! Aquí la foto oficial de l’esmorzar, mireu quin goig de taula:



Val a dir que el menjar molt bo, però aquest cop el servei tampoc va ser l’esperat...

Més tard vam rebre la visita sorpresa de la Wen i en Tro, ja recuperat. Es van apropar amb en Cron fins a Can Gorguí a fer equip, aquest cop sí.

La Wen va immortalitzar el moment de la sortida de Can Gorguí, veiem els 5 bikers:

De dreta a esquerra: Carlos, Raul, Victor, Plumi i Cron. ;)

Després del conegut repechón del rotet, baixadeta i cap a casa amb la feina feta...

Aquest es el resum de la sortida:

Distancia:
Temps:
Desnivell:
Velocitat mitjana:
Velocitat màxima:

Aquesta és la foto del recorregut extreta del Google Earth, una millora introduïda al blog pel biker Raul.




Tinc l’arxiu per poder visualitzar la sortida amb el programa que és el que mola, a veure si es pot posar aquí en el blog i sinó ja us el passo per mail.

Per acabar, se’ns dubte la foto que millor resumeix la jornada:


SALUT BIKERS!