dijous, 2 d’abril del 2009

"I'M CLYCLYNG IN THE RAIN....."

http://rapidshare.com/files/214923149/MTB_28-03-2009.kml
Emulant el gran Fred Astaire, 6 bikers vàrem fer front a la fúria de Sant Pere el diumenge passat. Ni els elements poden ja amb l'esperit d'un equip biker que cada cop està més entregat! Els herois vam ser: Plumi, Tanqueta, Ghostrider, Kp, TT i un servidor (Júnior). Com és habitual, van haver baixes inesperades (o no tan inesperades...jeje). Em refereixo, com no, a en Klo, que resta estancat amb 3 punts des de fa moltes, moooltes setmanes....
El punt de trobada va ser evidentment la Riera de Teià. Després dels corresponents ajustaments mecànics, vam enfilar cap al transformador. Tenint present la climatologia i com s'arrapaven les rodes al terra, la pujada es va fer a un alt ritme (14m i 30 crec recordar).
Uns amables "muntanyerus" ens van fer la fotografia de rigor, els quals ens vam topar cada dos per tres...

Com es pot veure a la imatge, el més conjuntat dels bikers era en Carles.... d'aquí el fet que tingui el títol del biker més fashion! Divino de la muerte!!
Tot seguit vam pujar la cornissa, també a un gran ritme (realment estem tots molt en forma!!).
La pluja començava ja a fer mal, sobretot al Víctor, que com la Tanqueta, no portava el benvolgut xubasquer. Això nois és motiu de cesse!! Heu de pensar que esteu en un equip de categoria... Però allà estava el Carles, que s'ha convertit en el nostre Doraimon particular: qualsevol cosa que necessitis la porta a sobre (mandarines incloses).
Vam fer també el Vietnam on en Plumi va "acariciar" el terra. Allò no va ser una simple croquetilla.....va ser la tapa sencera! Llàstima que no hi hagin imatges de com li va quedar la cara de fang....estava preciós. Això si, el xubasuqero té un forat de record. En Ghostrider també va fer la seva croquetilla, però més casolana.
Després vam anar als 4 camins a fer la parada de rigor (on ens trobem als "muntanyerus" de nou). Tot seguit vam anar fins al Dòlmen (parada de nou), passant després per Cal Senyor per anar a trobar la terrorífica pujada que porta a Can Gurgui.



Per últim, enlloc de baixar per la cornissa, vam baixar per l'arròs. De nou en Ghostrider va fer la seva croquetilla...

Cal dir que dies com aquests haurien de comptar doble a la classificació BTP. O com a mínim hauriem de tenir el "biker average" en cas d'empat...perquè sortir en condicions com aquestes és demostratiu d'un gran esperit biker!!!

1 comentari:

Carles ha dit...

Molt bé Jr, però s'ha fet esperar molt aquesta crònica! No serà una tàctica per no fer-ne més, no? ;)