Dilluns de Pascua

Tal i com marca la tradició el padrí ha de regalar la mona amb l'ou de Pasqua al seu fillol després d'anar a missa i menjar-la plegats. L'única diferència és que alguns bikers vam preferir canviar l'aburrida farsa de la missa per una sortideta des de Teià.

Després de la baixa a última hora de la tripleta Herrero's, amb un missatge que marca escola dient "Bicicleta no", vam quedar quatre valents per explorar el terreny després de molts dies de pluja continuada. S'ha de dir que en general el terreny de joc estava en perfectes condicions per donar espectacle i que els drenatges naturals havien funcionat a la perfecció.

Entre aquests valents tenim a dos debutants: un d'ells es podria dir que és un dels socis fundadors perque va estar a les primeres sortides de l'Equip, però les lesions i la nit l'han mantingut allunyat durant la consolidació i l'ampliació del club. És evident que estic parlant del Xona, que a partir d'ara serà el Loko Pantani!!! ;) L'altre debutant és un company de Xonafone i s'ha format a la famosa i experimentada escola Xilena. Es tracta d'en Felipe, un rival molt dur a qualsevol descens.

Tot i que va ser un dia assoleiat la temperatura era baixa i els camins estavan humits i enfangats. Això ho vam notar especialment a les pujades havent d'esforçar-nos una mica més per mantenir el ritme i a les baixades on es notava una adherència perfecte a les curves.

Ens vam decidir per fer una ruta molt bona per quan hi ha debutants o retorns d'esperits d'alumnes suspesos! ;) Està clar que si algun dia torna a sortir en Carlos (a partir d'ara serà Casper) haurà de fer aquesta mateixa ruta; per estirar les cames tots menys ell haurem de sortir des de Badalona amb bici i arribar a la Riera de Teià per la Serralada Marina ;D

Després de passar per Can Raspi i girar al transformador vam fer la Cornissa i ens vam aturar al Mirador per disfrutar de la bona visibilitat que hi havia. A dalt de la Cornissa vam girar a mà esquerra en direcció cap a l'hermita de Sant Mateu i vam anar cap a la masia dels porquets. Vam fer aquella baixada tant guapa i vam empalmar amb el Vietnam. Tot anava de conya però gairebé sortint de la zona més fosca el Loko va patir una caiguda i les dents del plat gran li van fotre una esgarrapada molt dolça a la cama dreta. Un grup de bikers que van presenciar l'escena ens van deixar una mena de toallita que ens va servir per fer unes primeres cures i poder continuar sense cap problema.

Des de quatre camins vam anar cap al Dolmen i després la llarga baixada en direcció al golf de Vallrromanes per girar a mà esquerra en el famós desviament de 15 o 30km de la cursa de Teià del 2007. Després del duríssim primer tram de pujada en direcció cap a Can Gurguí ens vam aturar per treure'ns una mica de roba perque el terreny i en Llorens ho exigien.
Aquí tenim els contents debutants en el rànking BTP fent-se la primera foto en el Santuari. Degut al dia que era i amb les mones esperant-nos a taula vam fer un "vuelo rasante" per pendre una birreta. Queda pendent fer-li la benvinguda al Loko tal i com marquen els estatufos fantasmes.

NIKON ens ofereix la imatge de la jornada:
Salut bikers!